Carta als Reis

Carta als Reis

5 de gener de 2015 / Aquesta pensada ve a tomb d’un article de María Jesús Ibáñez publicat a El Periódico del 3 de gener i que es titula “Manual perquè els fills llegeixin” (1). Ja d’entrada el títol crida l’atenció, sembla que no pugui ser que hi hagi manuals i tutorials per a qualsevol cosa, però de fet una passejada per internet gairebé ho confirma. Però hem anat tan enllà fent manuals que fins i tot hi ha manuals que t’expliquen com ha de ser un part natural o la lactància materna!

El tema de la lectura, les estadístiques del nivell de comprensió lectora, les inquietuds lectores dels joves… són temes que l’escola no pot deixar de banda perquè per saber dir allò que no has pensat (en un doblatge, una locució…) és imprescindible saber llegir i llegir bé. I des de l’escola també constatem que els resultats no són bons.

Fa anys que molta gent i molts experts donen voltes al tema i que s’empesquen maneres de fer que una part de la població que viu allunyada de la lletra impresa s’hi acosti. Però què volem? Volem que els agradi el paper, l’olor de la tinta, la renglera de llibres al prestatge, que el temps de llegir sigui una estona íntima i especial, que els agradi remenar llibreries… volem que els agradi el que agrada als lectors, el que ens agrada a nosaltres. Tot i els esforços potser això no és possible i tot són esforços en va.

Ens hauríem de demanar exactament què volem. I el que volem en el fons és que es deixin endur per les històries, que coneguin milers de personatges i vides, que s’imaginin altres maneres de ser, que entrin en universos nous, que sàpiguen dir d’altres maneres, que sàpiguen tot el que es pot arribar a dir i com es pot dir, que descobreixin altres èpoques, que descobreixin la llengua pensada i escrita… és a dir, volem que la literatura els arribi, que quedin atrapats en la veu de l’autor i que demanin més històries.

Hem admès que a l’escola hi ha d’entrar la tecnologia, que els llibres siguin digitals, que les pissarres s’esborrin prement una icona, que les agendes, els calendaris i els rellotges tradicionals vagin desapareixent per entaforar-se en dispositius mòbils, que juguin asseguts davant de pantalles, que els Reis regalin capses estanques que requereixen màquines per descobrir què hi ha dins… però els llibres els volem com sempre. Per què ens entestem a no canviar el format llibre imprès pel que fa a la literatura?

A tots ens ha agradat i ens agrada que ens expliquin coses. De petits, els contes que ens diuen i que ens llegeixen formen part de la nostra vida. Però n’hi ha que, quan a partir d’una edat descobrir històries requereix un esforç i una certa disciplina lectora, abandonen i busquen altres distraccions. Per què deixem de dir-los els llibres? Per què no els ho posem més fàcil perquè no abandonin aquest aprenentatge que ofereix la literatura? I si aprofitem el format llibre dit, l’audiollibre? Podria ser que a la llarga es convertissin en bons lectors d’audiollibres i mentrestant no els estaríem posant obstacles a la lectura.

Un llibre ben dit ofereix totes les possibilitats perquè atrapi si la veu de l’autor diu coses que ens poden interessar. Una veu professional que no envaeix la nostra intimitat, que només fa de suport, ens pot explicar altres vides. Que al mercat hi hagi audiollibres per triar i remenar, com passa en d’altres països, és permetre que la població accedeixi d’una altra manera a la literatura. Al capdavall, els autors el que volen quan publiquen una obra és explicar-la, oi?

Qui sap parlar més bé d’aquest tema és la Laura Borràs, a parer meu. Avui, al seu mur de facebook, hi he trobat aquesta citació: “No hi ha intel·ligència allà on no hi ha canvis ni necessitat de canvis.” H. G. Wells “La màquina del temps”. En una conferència va dir: “Les Humanitats s’haurien de plantejar que en allò digital no troben un enemic conceptual, sinó un suport potenciador.” I quan va presentar els nostres cursos va dir: “Per què tems res que pugui acostar la gent a la literatura?” Com ens va dir ella podem “recuperar la força de la paraula”. Ara cal que els autors i les editorials apostin pels nous formats, nous formats tan antics com la transmissió oral. Avui, que passen els Reis, hem fet la nostra carta.

iola ledesma

(1) http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/manual-perque-els-fills-llegeixin-3824358

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>